|
En el Fòrum treballarem
per Grups de treball, per discutir, mitjançant dinàmiques
i grups de discussió quins són els nous reptes
de l'Educació Ambiental i com els podem posar a la
pràctica, al voltant de 4 àmbits:
(Trobareu els documents de treball
i el document de propostes que es va elaborar en el Fòrum
2000, en els documents relacionats.)
El
marc conceptual: objectius, models, mètodes
El marc conceptual ha canviat poc des del
Fòrum 2000 d’educació ambiental. I no
ens ha d’estranyar. Un marc ben treballat i definit,
que troba l’essència dels problemes i enfoca
bé els objectius i els mètodes, ha de ser útil
durant molts anys.
Reconèixer que l’Educació Ambiental havia
evolucionat, de forma natural ,cap a l’Educació
per al Desenvolupament Sostenible va ser un pas que ja es
va donar en aquell moment i que va marcar un àmbit
de treball ben ampli integrant la perspectiva socioambiental.
Temes que podrien semblar novedosos com l’estalvi i
l’eficiència energètica, el canvi climàtic,
afrontar la pèrdua de biodiversitat, reduir la producció
de residus o la nova cultura de l’aigua, entre d’altres,
no són més que exemples concrets de disfuncions
del sistema i apunts per al canvi de model de desenvolupament
que pregonen els objectius generals.
Però cal estar alerta i revisar periòdicament
la feina feta. Així els 10 anys de treballs ens han
de permetre matisar aquests objectius, definir millor els
models i, especialment, analitzar i valorar els mètodes
utilitzats en les nombroses activitats i programes desenvolupats.
Eines metodològiques com els pressupostos participatius,
la incorporació de processos participatius a les tramitacions
normatives de plans i programes, les agendes 21... ens ofereixen
un ventall ampli d’actuacions per analitzar i aprendre.
Hem inclòs alguns temes que us podran donar pistes
a l’hora de fer l’anàlisi en petit grup
i de buscar consensos en gran grup:
Els paradigmes, els mètodes, la
realitat i el context de l’entorn social.
De la teoria a la pràctica. De l’Educació
Ambiental a l’ Educació per a la Sostenibilitat.
Educar per a l’acció. La recerca i l’avaluació.
La pràctica educativa per a la intervenció.
La dècada de l’Educació per a la Sostenibilitat.
Instruments
per créixer i consolidar-se: formació, participació,
comunicació
Els 8 anys que separen aquest nou fòrum
amb el procés participatiu que va finalitzar l’any
2000 evidencien una sèrie de canvis importants en l’evolució
d’aquest àmbit de treball.
Per un costat, les necessitats de formació sempre han
estat una necessitat bàsica en una disciplina tan heterogènia
com l’educació ambiental, on les procedències
formatives i les motivacions son molt diverses a falta d’una
formació reglada. L’evolució del context,
la professionalització progressiva i la diversificació
d’àmbits de treball requereixen visualitzar les
noves necessitats formatives i la seva adequació a
la realitat actual del sector.
Així mateix cal aprofundir en les eines, estratègies,
metodologies, fonaments i habilitats relacionades amb la comunicació,
no tan sols pensant amb els professionals i els mitjans, sinó
incorporant-la i analitzant-la des d’una perspectiva
del propi sector en tant és un instrument imprescindible
en qualsevol dels àmbits en els que treballem.
Finalment cal incorporar al debat aspectes com la participació
i també la recerca, aspectes que van ser poc tractats
al fòrum 1998-2000.
La formació dels educadors en qualsevol
àmbit.
Els processos de participació per l'educació
i la gestió de l'entorn.
La comunicació des dels mitjans i com a eina pròpia
Escenaris
i actors del sistema educatiu formal.
Durant els darrers últims 10 anys es perceben -al sistema
educatiu formal - importants canvis en relació a l’EA
o l’EDS.
Des d’una perspectiva quantitativa, ho demostra l’augment
del nombre d’Escoles Verdes, centres involucrats a Programes
municipals (A21E) o a d’altres com els que proposen
entitats diverses: UNESCat, Greenpeace, Amics de la bici,
DEPANA, Fundació Terra, etc.
Malgrat no tenir dades qualitatives confiables sobre l’univers
de centres que implementen accions d’EA, l’experiència
ens fa sospitar que el panorama és força divers
en quant a enfocaments (marcs teòrics, metodologies,
etc.).
Al fer l’anàlisi dels objectius, línies
estratègiques i projectes formulats durant el període
(1998-2000), trobarem de ben segur que molts d’ells
ja són una realitat, però que després
de 10 anys d’innovacions, es justifica realitzar una
revisió i actualització: conceptual, metodològica
i d’expectatives de futur.
Hem inclòs alguns temes que us podran donar pistes
a l’hora de fer l’anàlisi en petit grup
i de buscar consensos en gran grup:
Escola i Universitat. Comunitat educativa
Educació i treball
Enfocaments didàctics
Xarxes
La gestió ambiental dels centres educatius
Educadors
ambientals: xarxes i equipaments.
Des de la darrera trobada en el Fòrum 2000, la realitat
dels educadors i les educadores ambientals ha canviat molt.
Quasi 10 anys de treball i d’esforç per al reconeixement
professional i la millora de les condicions van donant el
seu fruit. La nova societat de la informació ens permet
estar més connectats/es i establir noves xarxes de
treball, així com compartir amb la resta d’educadors
les inquietuds i els esforços cap a una conscienciació
ambiental de tota la societat. D’aquesta manera, pas
a pas, certs objectius del darrer fòrum han estat assolits,
amb major o menor grau. Però encara s’ha de treballar
per la millora d’altres. El nostre col•lectiu
és probablement el més dinàmic de l’educació
ambiental, així que estem avesats/des a replantejar-nos
noves fites de forma quasi continua.
El Fòrum 2000+8 ens permetrà trobar aquest espai
físic on compartir i treballar en la concreció
del nostre camí.
En aquest Fòrum plantejarem d’educació
ambiental no formal conjuntament amb el voluntariat i l’educador
ambiental professional, perquè englobarem l’educador
ambiental com a “professional”, independentment
de si exerceix de forma voluntària o remunerada, i
de si exerceix en l’àmbit formal o en el no formal.
Així, en el grup 4 volem incidir en les següents
temàtiques:
L’educador/a ambiental en l’educació
no formal
Els equipaments d’Educació Ambiental
Les xarxes de participació
El voluntariat
L’educador/a ambiental professional
El diàleg amb les administracions
|
